divendres, 23 d’octubre de 2015

Notes

foto  Maria aguadé
Les notes es succeïen harmoniosament marcant el ritme de la meva lectura, fent més poètic encara l'idíl·lic món verdaguerià.
Una delicada porcellana feia lliscar l'aromàtica infusió que emmarcava aquell quadre, al·legoria de l'estat perfecte del esser humà a on, ment, sentits i esperit es fonien en un únic propòsit, l'enriquiment interior i el record enyorat d'un moment concret.
El temps deixava d'existir fonent-se en l'espai barroc del meu pensament ,com au misteriosa que vola per damunt del petit país que m'havia robat el cor com per art d'encanteri