dimecres, 13 de juliol de 2011

La princeseta Dormisona





Temps era temps, quan el món era fosc i el dia nit, hi havia una princeseta molt i molt trista per culpa dels mals sons que li prenien, nit rere nit, el color de les galtes i l'alegria dels ulls. Ja ni tan sols parlava, i les boniques cançons que un dia havien omplert les estances de palau, havien desaparegut per sempre.

El rei, el seu germà, ja no sabia que fer per consolar a la pobre princeseta Dormisona. Un dia, tot passejant pel bosc, es va asseure a descansar i, quan la sòn el començava a embaltir, va sentir una veu que li deia:

- Jo tinc la resposta, jo tinc la resposta i tot m'ho menjaré i tot m'ho cobraré.

El germà de Dormisona va despertar de sobte i va veure un follet vell i rondinaire que li cantava aquells mots sense parar.

El rei, que va veure allà, la solució als problemes, el va conduir fins a palau i el va presentar a la princesa. Un cop al seu davant, aquell petit homenet li va dir:

-Jo et curaré els teus mals sons, no menjo altra cosa que això, però... té un perill, hi ha un secret a la meva vida que no pots saber. Si per qualsevol atzar ho descobreixes, et prendré la vida.

-Això rai! -Va respondre la princeseta - Jo no soc pas gens tafanera!

I, tot seguit, el follet va engollir tots els malsons de Dormisona tornant l'alegria a palau. I la nit es va fer dia, el sol i les flors van omplir el jardí d'aromes exquisites, les gardenies van esclatar i un núbol blanc i olorós va cobrir el jardí.

El dies anaven passant i Dormisona reia, jugava i cantava pels jardins de palau. Cada dia es guarnia amb garlandes de gardènies, que eren la seva flor predilecta, i tot-hom era feliç. Però just quan feia cinc mesos de la visita del follet, no se sap com ni de quina manera, Dormisona va trobar un paper sota un dels testos del jardí. Va pensar que seria una carta d'amor i tota contenta el va obrir. Però la disort va voler que el malvat follet deixés massa a l'avast el seu secret, i Dormisona va llegir el paper:

-El meu secret, és el meu passat, curull d'enganys i mentides, i ara que ho has sabut, la mort trucarà a la teva porta i jo podré escupir tots els teus malsons damunt la teva tomba.

Dormisona va començar a plorar i ja no va parar fins que la van trobar freda com la neu, amb les mans closes amagant un paper on cap paraula es podia llegir, ja que les llàgrimes de desconçol d'una pobre princeseta, burlada per un vell follet ho habien esborrat per sempre.