dilluns, 15 de desembre de 2008

Tardor al Vidranès

La setmana passada, mentres prenia un tè en una cafeteria propera a casa, vaig poder escoltar una conversa entre dos amics d'edat que avui en dia delicadament anomenem tercera, per evitar la por que ens fa la vellesa; quina ximpleria dispersar amb maquillatge lingüístic una cosa tan natural com el fet que l'home, igual que neix, envelleix i mor.
El motiu principal de la discussió era l'aspecte que ofereix la muntanya segons l'alçada i l'època de l'any. Mentres el que semblava més gran s'entosudia en defensar que el paisatge muntanyenc variava no solament per l'estació i la comarca sinó per la quantitat de pluja i fred que feia, l'altre mantenia amb fermesa que la metereologia poc influïa, que simplement suavitzava el que li corresponia per l'estació.
Tot això em va fer retornar a la meva època d'excursionista i va fer créixer la necessitat impetuosa de treure el calaix de les fotografies per reviure totes les emocions que sentia renéixer altre cop dins meu.
L'atzar va voler que la primera en arribar a les meves mans fos una bonica panoràmica de Vidrà, amb la casa on tota la colla passàvem hores i hores amb discussions com la que havia sigut l'espurna que acabava d'encendre el foc dels records. I és que el paisatge de tot aquell entorn era, o millor dit és, màgic, tan sols has de caminar una bona estona fins pujar d'alt del cim del Puigsacalm perquè els déus et regalin el plaer sublim de tot aquell paratge.
Diuen que a la tardor els àngels van deixar caure la paleta del pintor del cel i va anar a parar just en aquell punt, i és que els ocres, rogencs, marrons, daurats, tots hi són representats difuminats per la boira matinera. L'espectacle està servit, els sentits s'alimenten de tant boniques menges, l'olor de les molses, la grisor els líquens, el soroll del goteig de l'aigua que es burla de la nuvolada orgullosa que es resisteix a marxar, empesa per l'aire que bufa des del cim.

3 comentaris:

C. Codorniu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
C. Codorniu ha dit...

torno a fer el mateix comentari,ja que l'he suprimit per error.
Que bonic el què diu i com ho diu!
Magnific!

Madamfransuà - Francina Gili ha dit...

Tardor boirosa.
Grisossos líquens,
olor de molsa,
soroll de gotes d'aigua.
Gaudím de l'espectacle!

M'he permès util·litzar la teva magnífica descripció tardorenca per fer una tanka.

Moltes gràcies per l'article i la música.