Reposant estava
dins delm meu jardí
curull de tendresa,
tot ple de records
i allí en un racó
tapada a la obaga
a raser del plor
i lluny dels malsons
florida hi naixia
la branca més bella
del meu gran sentir,
entre mig del joncs
tot a ran de terra
la flor apareixia
com sol de matí
i amb tanta bellesa
que a dins hi tenia
son nom hi guardava
el d'ell i per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada