"La roba no em tocava la pell i les cames, tremoloses, no gosaven passar del llindar de la porta. Però calia fer-ho, vaig aguantar la respiració per l'instint de fer-me fonedissa i, encomanant-me a tots els sants, vaig entrar a les palpentes dins la seva cambra."
"La cara del petit era tot un espectacle, els ulls com a taronges tenien la lluentor dels estels i quasi deixaven escapar un crit agoserat, en veure davant seu aquelles llepolies."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada