dijous, 15 de gener de 2009

A Verdaguer



Maria Aguadé

Obrir la porta al passat, ens pot regalar un munt de sorpreses, algunes potser no desitjades, d’altres ens faran espurnejar els ulls, i fins i tot ni haurà que ens provocaran una rialla, però el que es ben segur es que totes ens deixaran un pòsit de coneixements que ens farà un xic més savis. Recordar Verdaguer és quelcom més que recordar al poeta, és reafirmar tot el que ell va defensar, és patir els menyspreus i les injustícies de que va ser víctima, és estimar la nostra terra, és cavalcar com Gentil, enamorar-se de la Maleïda, parlar a Déu com un amic, resar amb les flors del calvari, reclamar justícia, demanar pels pobres, plorar la mort d’un infant a la mar, i finalment acceptar el propi destí amb resignació

2 comentaris:

Martí ha dit...

Mestre inconfessable, passió furtiva, l'opi dolç que ens espera en secret al bany després d'un dia públic d'arengues baudelairianes...

Rosa Vila Panach ha dit...

Maria,m'ha agradat molt el teu escrit.No sols la manera de redactar-ho sinó el contingut tan concís i al mateix temps tan complet i entenedor.