Cada matí de Nadal em despertaven els sons que venien de la cuina. Els cops del tallant que l'àvia dominava amb destresa per esbossinar la carn de l'olla, l'aigua de l'aixeta que brollava amb força per rentar les verdures, el traginar de l'avi i el pare posant les fustes per allargar la taula per tal que hi cabessin el munt de començals que ens hi reuniríem al voltant, els xiscles esgarripats de la pobre gallina que la masovera empaitava pel corral, i que tan si li agradava com si no de ben segur que seria un més dels convidats a taula...
Tots aquests sorolls tant familiars eren el presagi d'una gran festa, la més important de l'any, i que tan la maïnada com els grans esperàvem amb delit; aquell retrobament ja no només de les persones estimades, sinó de tot un munt de sensacions, eix al voltant del qual voltaven tantes il·lusions on en la nostra innocència vèiem la màgia del bíblic encís.
Els anys, però, ens recobreixen d'una pàtina indestructible de frustracions envers l'ésser humà, producte decadent d'una societat vençuda pel materialisme d'un liberalisme caduc.
Tots aquests sorolls tant familiars eren el presagi d'una gran festa, la més important de l'any, i que tan la maïnada com els grans esperàvem amb delit; aquell retrobament ja no només de les persones estimades, sinó de tot un munt de sensacions, eix al voltant del qual voltaven tantes il·lusions on en la nostra innocència vèiem la màgia del bíblic encís.
Els anys, però, ens recobreixen d'una pàtina indestructible de frustracions envers l'ésser humà, producte decadent d'una societat vençuda pel materialisme d'un liberalisme caduc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada